JUGUEM !!!

Sempre he sigut un gran defensor de jugar com a recurs didàctic. Sempre he sigut un defensor dels videojocs. No obstant sempre m'ha costat defensar els videojocs com a eines didàctiques. No resulta fàcil, trobar el videojoc adient al que vols explicar (doncs a nivell de reflexes no fa falta defensar els videojocs per exemple). He buscat un videojoc per la classe de mates que no apareixia.

Crec fermament amb les aplicacions del PORTAL per a la meva assignatura. He pensat més en alguna pantalla d'aquest joc que amb bons problemes de matemàtiques. S'utilitza la geometria, "el ensayo error",... i d'altres conceptes que trobaríem sense esforçar-nos gaire.

Si jugar ja va ser un motiu divertit per l'última classe, el descobriment d'aquest joc va ser absolutament fantàstic.
Jordi

KING OF KONG

Avui hem vist un video que tractava com dos homes s'obsessionavem amb el joc King of Kong i com la seva vida es veu condicionada amb motiu d'aquest joc. La seves ganes d'arribar al nivell més alt i guanyar amb la puntuació més alta crea una enemistat entre ells i una rivalitat tant gran que ratlla diria jo a lo absurt.
Amb aquest video més que mai m'atraveixo a dir que tot, absolutament tot que et vulguis plantejar a la vida, si es porta a un extrem, és dolent. Sempre hi ha d'haver un equilibri, hi ha d'haver estones de treball i d'oci, estones de relació i de soledat, estones d'estudi i de festa. Tot portat a un extrem no és convenient. Per tant, les situacions que es produeixen en aquest video estan portades al extrem més absolut fins arribar a la obsessió més absurda.

Machinima.

Definitivament, la classe d'avui m'ha fet reflexionar sobre el meu "paper" envers els videojocs. Anteriorment a aquesta classe pensava que més o menys estava al dia dels videojocs i les noves propostes d'oci........ però crec que m'equivocava. M'ha sorprès, sobretot, com hi ha gent que a través d'un videojoc han arribat a fer una " mini-pel·lícula" sense tenir intenció prèviament de construir-la. M'ha sobtat la realizació d'aquestes ja que realment estan molt ben fetes, inclòs diria jo interessants i divertides.

Altre aspecte que m'agradari destacar de la classe, és el videojoc Machinima, el fet que un es pugui crear el seu propi món és com dotar a una persona d'una responsabilitat i d'un poder que mai a la vida real es podria aconseguir, i realment aquest fet i és el definitiva el que més m'ha sobtat i m'ha agradat del videojoc, el fet de construir, crear i imaginar i finalment crear. En definitiva MERAVELLÓS.

Juguem a videojocs!!!!

Després de dedicar la última sessió del curset de formació a manipular diferents consoles i conèixer o jugar a alguns videojocs, te n'adones de la gran varietat de temàtiques que hi ha en aquest sector, i per tant del gran ventall de possiblilitats que s'ofereixen a l'hora d'escollir uns o altres jocs segons la finalitat a la que es vulgui arribar. Per tant trobo interessant portar a l'aula de tant en tant alguns videojocs per tal que els nens es facin propers a la era digital que avui dia ens acompanya, sempre i quan aquests siguin els apropiats a la edat, temàtica i objectius que es vulguin aconseguir.

Montse Morales de la Coba

"The King of Kong"

La veritat és que he quedat molt però que molt sorpresa en veure la pel·lícula "The King of Kong". Encara no puc entendre com dues persones d'aquesta edat, un d'ells amb una familia a la que respectar, poden estar tant obsessionats amb el videojoc "King kong". Aquesta manera de jugar no correspont a la d'un simple oci o temps per gaudir, sinó que va més enllà i es converteix en una mena de rivalitat amb l'altre on l'únic objectiu és demostrar ser el millor a si mateix i com no, als altres. Penso que els videojocs, com a jocs que són, s'han de prendre d'una altre perspectiva, encara que la gent s'enganxi a la temàtica o al simple fet de jugar, s'ha de saber diferenciar sempre entre allò que és "joc fictici" i que no proporciona res més que això, i les obligacions que tenim cada individu i el nostre paper en la societat.

Com a "Casual Gamer"

En la tercera sessió vam estar parlant,entre d'altres temes relacionats amb els videojocs, sobre els "Casual Gamer". Personalment jo em considero com a tal, ja que els practico de tant en tant (mes aviat poc), a manera d'oci i per a passar una estona divertida amb els amics. Suposo que es per aquest fet, que m'agraden els jocs que són com mini-jocs, curtets vull dir, que no cal passar molta estona enganxada a la consola per a poder acabar una llarga partida i d'aquesta manera quedar satisfeta. Si no que més bé te'ls prens com una cosa més per fer el el temps de lleure. Em refereixo a jocs tipus: sing-star, dance to play, mario party, wii training, wii sports, ...
Si que és veritat que anys enrere, quan tenia al voltant de 16 anys, em vaig enganxar bastant al mario de la nintendo 64, on hi dedicava gran part del meu temps lliure. Suposo que pel fet de tractar-se d'un videojoc amb una "història", em vaig endinsar més en aquest joc, per voler arribar al final, ja que el misteri va creixent a mesura que et vas passant les pantalles. Per això, encara que em considero com a Casual Gamer, també puc entendre als Harcore Gamers (quan ho són en mesura), ja que de la mateixa manera que es pot trobar interessant un llibre o una una sèrie de televisió, pot trobar-se també la temàtica d'un videojoc.
Montse Morales de la Coba

Jugar per a gaudir?

Hola gent!

l'altre dia vam estar parlant força sobre el joc i la finalitat que hauria de perseguir el joc. Entenem que el joc ha de ser per passar una bona estona, per a oblidar-se una mica de les preocupacions i evadir-se, per a copmpartir moments divertits amb els altres, etc. És a dir, jugar ha de donar-nos plaer. Després de veure la peli del 'donkey kong' he al·lucinat molt. És evident que per a ells el joc s'ha convertit en una obsessió, una rivalitat, fins al punt que un no juga per por a perdre i l'altre deixa de banda la seva família per a poder jugar al seu garatge. Si diem les coses pel seu nom, aquests dos personatges tenen una adicció malaltissa a aquest joc. Un és tan perfeccionista que va aconseguir fer el pacman perfecte! realment em costa molt d'entendre que puguis tenir una obsessió tan bèstia per un joc. És el contrari de la finalitat que ha de tenir el joc, no els comporta plaer sinó guanyen a l'altre, però és que mai en tenen prou... Per a mi aquesta és la part més negativa dels videojocs, caldrà que ensenyem als nostres alumnes, fills, amics... a poder jugar gaudint, a partir del moment en què el joc no ens produeixi plaer... pleguem!