l'altre dia vam estar parlant força sobre el joc i la finalitat que hauria de perseguir el joc. Entenem que el joc ha de ser per passar una bona estona, per a oblidar-se una mica de les preocupacions i evadir-se, per a copmpartir moments divertits amb els altres, etc. És a dir, jugar ha de donar-nos plaer. Després de veure la peli del 'donkey kong' he al·lucinat molt. És evident que per a ells el joc s'ha convertit en una obsessió, una rivalitat, fins al punt que un no juga per por a perdre i l'altre deixa de banda la seva família per a poder jugar al seu garatge. Si diem les coses pel seu nom, aquests dos personatges tenen una adicció malaltissa a aquest joc. Un és tan perfeccionista que va aconseguir fer el pacman perfecte! realment em costa molt d'entendre que puguis tenir una obsessió tan bèstia per un joc. És el contrari de la finalitat que ha de tenir el joc, no els comporta plaer sinó guanyen a l'altre, però és que mai en tenen prou... Per a mi aquesta és la part més negativa dels videojocs, caldrà que ensenyem als nostres alumnes, fills, amics... a poder jugar gaudint, a partir del moment en què el joc no ens produeixi plaer... pleguem!
No hay comentarios:
Publicar un comentario