La primera sensació després de la primera sessió és que, tot i tenir 32 anys i considerar-me força formada en el camp informàtic, és que estic fora d'òrbita en molts temes referents a les noves tecnologies. Bé és cert que els nostres alumnes saben moltes més coses que nosaltres quan teníem la seva edat, però també és evident que la societat no és la mateixa. La nova generació de digital natives dominen abastament aquest tema, però, tot i creure en la vessant pedagògica i educativa d'aquest 'nou tipus d'ensenyament' penso que no s'ha d'oblidar la vessant humana d'aquesta.
És cert que la societat digital ha facilitat la comunicació entre la gent, només cal tenir un ordinador a les mans per a poder parlar a l'instant amb gent que viu a l'altre punta de món, poder compartir amb ells els teus coneixements pot ser molt enriquidor. Tot això aplicat a l'educació és un nou camp a descobrir amb els nostres alumnes, però sense caure en l'individualisme i potenciant els valors de la comunitat.
A nivell informatiu i periodístic l'accès a qualsevol web del món ajuda a ampliar coneixements i a conèixer la realitat del país, saber què està passant... (sovint, i sobretot en països on no hi ha gaire cultura democràtica, l'accès a la informació és molt difícil). El cas és que cal gestionar bé la quantitat d'informació a la que tenim accès, aprofitant-ne al màxim els coneixements que ens pot donar i compartir-la amb tota aquella gent que creiem que li pot interessar. En aquest sentit les xarxes de comunicació ens ho poden facilitar i com a formadors que som hem de facilitar als nostres alumnes a construir, conjuntament amb el grup classe, un grup social en el que tothom s'hi senti representat i pugui aportar comeixements, propostes, dubtes, emocions i sentiments.
Aïda Ventura
No hay comentarios:
Publicar un comentario