JUGUEM !!!

Sempre he sigut un gran defensor de jugar com a recurs didàctic. Sempre he sigut un defensor dels videojocs. No obstant sempre m'ha costat defensar els videojocs com a eines didàctiques. No resulta fàcil, trobar el videojoc adient al que vols explicar (doncs a nivell de reflexes no fa falta defensar els videojocs per exemple). He buscat un videojoc per la classe de mates que no apareixia.

Crec fermament amb les aplicacions del PORTAL per a la meva assignatura. He pensat més en alguna pantalla d'aquest joc que amb bons problemes de matemàtiques. S'utilitza la geometria, "el ensayo error",... i d'altres conceptes que trobaríem sense esforçar-nos gaire.

Si jugar ja va ser un motiu divertit per l'última classe, el descobriment d'aquest joc va ser absolutament fantàstic.
Jordi

KING OF KONG

Avui hem vist un video que tractava com dos homes s'obsessionavem amb el joc King of Kong i com la seva vida es veu condicionada amb motiu d'aquest joc. La seves ganes d'arribar al nivell més alt i guanyar amb la puntuació més alta crea una enemistat entre ells i una rivalitat tant gran que ratlla diria jo a lo absurt.
Amb aquest video més que mai m'atraveixo a dir que tot, absolutament tot que et vulguis plantejar a la vida, si es porta a un extrem, és dolent. Sempre hi ha d'haver un equilibri, hi ha d'haver estones de treball i d'oci, estones de relació i de soledat, estones d'estudi i de festa. Tot portat a un extrem no és convenient. Per tant, les situacions que es produeixen en aquest video estan portades al extrem més absolut fins arribar a la obsessió més absurda.

Machinima.

Definitivament, la classe d'avui m'ha fet reflexionar sobre el meu "paper" envers els videojocs. Anteriorment a aquesta classe pensava que més o menys estava al dia dels videojocs i les noves propostes d'oci........ però crec que m'equivocava. M'ha sorprès, sobretot, com hi ha gent que a través d'un videojoc han arribat a fer una " mini-pel·lícula" sense tenir intenció prèviament de construir-la. M'ha sobtat la realizació d'aquestes ja que realment estan molt ben fetes, inclòs diria jo interessants i divertides.

Altre aspecte que m'agradari destacar de la classe, és el videojoc Machinima, el fet que un es pugui crear el seu propi món és com dotar a una persona d'una responsabilitat i d'un poder que mai a la vida real es podria aconseguir, i realment aquest fet i és el definitiva el que més m'ha sobtat i m'ha agradat del videojoc, el fet de construir, crear i imaginar i finalment crear. En definitiva MERAVELLÓS.

Juguem a videojocs!!!!

Després de dedicar la última sessió del curset de formació a manipular diferents consoles i conèixer o jugar a alguns videojocs, te n'adones de la gran varietat de temàtiques que hi ha en aquest sector, i per tant del gran ventall de possiblilitats que s'ofereixen a l'hora d'escollir uns o altres jocs segons la finalitat a la que es vulgui arribar. Per tant trobo interessant portar a l'aula de tant en tant alguns videojocs per tal que els nens es facin propers a la era digital que avui dia ens acompanya, sempre i quan aquests siguin els apropiats a la edat, temàtica i objectius que es vulguin aconseguir.

Montse Morales de la Coba

"The King of Kong"

La veritat és que he quedat molt però que molt sorpresa en veure la pel·lícula "The King of Kong". Encara no puc entendre com dues persones d'aquesta edat, un d'ells amb una familia a la que respectar, poden estar tant obsessionats amb el videojoc "King kong". Aquesta manera de jugar no correspont a la d'un simple oci o temps per gaudir, sinó que va més enllà i es converteix en una mena de rivalitat amb l'altre on l'únic objectiu és demostrar ser el millor a si mateix i com no, als altres. Penso que els videojocs, com a jocs que són, s'han de prendre d'una altre perspectiva, encara que la gent s'enganxi a la temàtica o al simple fet de jugar, s'ha de saber diferenciar sempre entre allò que és "joc fictici" i que no proporciona res més que això, i les obligacions que tenim cada individu i el nostre paper en la societat.

Com a "Casual Gamer"

En la tercera sessió vam estar parlant,entre d'altres temes relacionats amb els videojocs, sobre els "Casual Gamer". Personalment jo em considero com a tal, ja que els practico de tant en tant (mes aviat poc), a manera d'oci i per a passar una estona divertida amb els amics. Suposo que es per aquest fet, que m'agraden els jocs que són com mini-jocs, curtets vull dir, que no cal passar molta estona enganxada a la consola per a poder acabar una llarga partida i d'aquesta manera quedar satisfeta. Si no que més bé te'ls prens com una cosa més per fer el el temps de lleure. Em refereixo a jocs tipus: sing-star, dance to play, mario party, wii training, wii sports, ...
Si que és veritat que anys enrere, quan tenia al voltant de 16 anys, em vaig enganxar bastant al mario de la nintendo 64, on hi dedicava gran part del meu temps lliure. Suposo que pel fet de tractar-se d'un videojoc amb una "història", em vaig endinsar més en aquest joc, per voler arribar al final, ja que el misteri va creixent a mesura que et vas passant les pantalles. Per això, encara que em considero com a Casual Gamer, també puc entendre als Harcore Gamers (quan ho són en mesura), ja que de la mateixa manera que es pot trobar interessant un llibre o una una sèrie de televisió, pot trobar-se també la temàtica d'un videojoc.
Montse Morales de la Coba

Jugar per a gaudir?

Hola gent!

l'altre dia vam estar parlant força sobre el joc i la finalitat que hauria de perseguir el joc. Entenem que el joc ha de ser per passar una bona estona, per a oblidar-se una mica de les preocupacions i evadir-se, per a copmpartir moments divertits amb els altres, etc. És a dir, jugar ha de donar-nos plaer. Després de veure la peli del 'donkey kong' he al·lucinat molt. És evident que per a ells el joc s'ha convertit en una obsessió, una rivalitat, fins al punt que un no juga per por a perdre i l'altre deixa de banda la seva família per a poder jugar al seu garatge. Si diem les coses pel seu nom, aquests dos personatges tenen una adicció malaltissa a aquest joc. Un és tan perfeccionista que va aconseguir fer el pacman perfecte! realment em costa molt d'entendre que puguis tenir una obsessió tan bèstia per un joc. És el contrari de la finalitat que ha de tenir el joc, no els comporta plaer sinó guanyen a l'altre, però és que mai en tenen prou... Per a mi aquesta és la part més negativa dels videojocs, caldrà que ensenyem als nostres alumnes, fills, amics... a poder jugar gaudint, a partir del moment en què el joc no ens produeixi plaer... pleguem!

BUSCAR L’EQUILIBRI ENTRE OBSESSIÓ I PERSEVERÀNCIA

Qui no ha parlat amb els seu amic de classe i l’hi ha dit, jo de gran jugaré al Barça, Madrid, NBA... I això queda aquí i després pot ser veritat o no. De fet quan més tard es pronuncia aquesta afirmació, més “ridícula” sembla (que no és). Aquella persona que vol ser model, guitarrista de rock,.... Són afirmacions produïdes des de la perspectiva d’aquell que vol treballar d’allò que li agrada (doncs la vocació de professors generalment s’allunya del concepte de somni infantil, que no vol dir que no es difruti amb la feina eh!!)

No obstant, retornant a la conversa dels nens sobre el futur, no apareixen frases com: per aconseguir-ho jugaré cada tarda de 17:30 a 20:30 a futbol. Si estic dins de casa faré uns tocs amb una pilota de espuma, li demanaré a la mama que em faci verdura, peix, fruita, per aconseguir una alimentació perfecta; quan sigui adolescent no veuré, no fumaré,... (anàlogament per models, guitarristes(veure Camarón i la relació Paco de Lucia amb el seu pare)....).

D’altra banda hi ha qui fa tot això i més sense reparar en que l’exès et pot destruir. L’obsessió pot fer que avorreixis, lesionis o fins i tot desvirtuïs relacions humanes. Suposo que depèn del preu que vulguis pagar.

El debat el generen persones que sense esforç toquen lo més alt (Camaron), i aquells que sense l’obsessió no ho haurien tocat (Steve Webie). I ES QUE JA S’HA DIT QUE TOT DEPÈN DEL PREU
Jordi

APENDRE JUGANT?

És evident que el joc en si dóna uns valors i unes normes, ja siguin imposades per les regles d’aquest, com intangibles que vas aprenent a mesura que t’endinses dins el mondels videojocs. Així m’animo a afirmar que jugar pel simple fet de jugar ja ensenya. A part, de que guiat de forma correcta pot ensenyar en d’altres camps com els de l’autocontrol (cosa no trivial pel desenvolupament correcte de la societat, que no és poc),...

No obstant i des de la meva vessant de jugador, en el sentit mes ampli de la paraula, (videojocs, cartes, bàsquet,...) he de dir que quan jugo, jugo. Amb això intento expressar que el concepte de no joc és molt perillós. Si porto la play a classe i la miro, l’ensenyo la toquem, la mirem, i passo un dvd sobre mates utilitzant la màquina, m’estic desviant del meu propòsit inicial, i és que no tot ha de ser sempre útil des de la vessant subjectiva de la idea de qui posa les normes.

Jordi

INTRODUCCIÓ AL MÓN DELS VIDEOJOCS

La funció de l’escola és, i ha estat sempre, la socialització dels més petits al món al qual pertanyen i fer-los partícips. Tot això implica, identificar-se amb un grup social, relacionar-se i participar d’una forma activa dins la seva societat. Comento aquest fet perquè llegint el document titulat “Introducció al món dels vidojocs” m’he adonat que moltes de les actituds, conceptes i valors que pretenem introduir en els nostres infants, es troben de manifestar en la utilització dels videojocs, ja que el document dota dels videojocs de les següents potencialitats:
- Els videojocs potencien les relacions socials.
- reforça els vincles socials i la pròpia autoestima.
- Sense joc no hi ha cultura.
- el joc és una eina més d’aprenentatge social i cultural sobre tot en les etapes relacionades amb la infància.
I penso jo, si jugar a un videojoc potencia totes aquestes aptituds….. no seria urgent introduir el món dels videojocs a la tasca educativa dins l’aula? . Si fer-ho constitueix adquirir el desenvolupament integral de l’infant com exposa el document anteriorment citat, ENDAVANT.
Sara Gargallo

Del joc tradicional al (video)joc

De tal manera que la forma de vida va evolucionant dia rere dia, és lògic i normal, que també evolucioni en el camp educatiu. És per això que trobo important considerar la inclusió de les noves tecnologies a la pràctica educativa, doncs és una manera de no estancar-se i d’enriquir a l’alumnat en les seus coneixements.

Per tant trobo oportú treballar amb els joves d’avui dia, no de manera sistemàtica però si puntual, els recursos que ens aporten les tecnologies digitals, com són el facebook, el twiter i el fotolog entre d’altres, ja que amb aquests podem investigar, aprendre, gaudir i relacionar-nos en el marc del context actual. A més a més, tenint en compte que el context cultural que ens envolta és cada cop més digital, se’ns fa necessari conèixer aquest recursos.

Pel que fa al tema de si trobem adient treballar amb videojocs a l’aula, tenint en compte que es necessari que els nens juguin ja que és una activitat que reforça els vincles socials i la pròpia autoestima, penso que seria interessant treballar amb aquestes eines a l’aula, sempre i quan els temes, les característiques i els objectius dels videojocs escollits, siguin adequats a l’alumnat al qual es dirigeix.

Montse Morales de la Coba

Després de la segona sessió...

Hola gent!
després de la sessió d'ahir i recordant-la a casa prenent una cerveseta, em va fer reflexionar força el tema de baixar-se música per internet i compartir-la amb tothom. És lícit? Sincerament jo em baixo molta música i pelis de l'emule. Considero que tant la música com les pelis, bé, la cultura en general, és molt cara i això fa que sigui més llunyana a la gent, els CD i els DVD valen uns 20 euros de mitjana, és molta pasta!. Per tant, per aquesta banda, penso que pot ser molt positiu compartir música i pelis per l'emule, perquè també fa un servei, apropar la cultura. Ara bé, hi ha una gent que viu d'això. Els músics es guanyen la vida fent música i venent-la i aquí està el punt delicat. Com es gestiona això? És difícil arribar a un acord amb les dues parts, ja que un vol guanyar diners venent discos i l'altre vol tenir els discos gratis. Jo he implantat una manera que, a mi, m'ha solucionat aquest dilema. M'agrada molt la música i hi dedico gairebé dues o tres hores a escoltar-la, considero que tinc una bona discografia, per tant el primer que faig és baixar-me la música per l'emule i escoltar-me-la. Si el disc m'agrada molt me'l compro, sinó no. És una bona manera d'economitzar, ja que abans em comprava un disc perquè m'agradava el grup i després només m'agradava una cançó, quin fiasco i quin mal a la butxaca! Ara ja no em passa. D'aquesta manera puc compartir la música que a mi m'agrada amb tothom que es connecta a l'emule i jo tinc la meva discografia per a escoltar-la a la cadena i relaxar-me!
Espero que us hagi donat un punt de vista diferent!

Escrit d’opinió sobre els natius digitals:

Què ens fa pensar que ens trobem amb uns individus diferents?

D’una banda és evident que quants més recursos tens, la teva realitat canvia i això fa impossible afirmar que la formació d’un natiu digital i la d’aquells que no van néixer amb aquestes eines és diferent.

No obstant, em resigno a pensar, que quan es va descobrir la llum hi havia un gruix important de persones que es negava a utilitzar aquell invent al·legant que durant el seu naixement allò no era ni una idea. Se m’ocorrerien infinitat de situacions similars com el cotxe, la impressora,... i no acabaria mai. Jo crec que l’adaptació a les noves realitats, en aquest cas tecnologies és un acte de bones intencions. Agafo una persona, li tapo els ulls i la deixo enmig del lloc més perdut del mon on hi ha unes persones que no parlen la seva llengua, i d’altres dificultats. Evidentment aquesta lluitarà per adaptar-se si li interessa o pot optar per no fer-ho i acceptar el que li pot passar. Paral·lelament puc pensar amb aquella persona que al·lega la edat o les seves realitats per no adaptar-se.

D’aquestes reflexions n’extrec dues conclusions:

- La primera és que el natiu digital pot , sempre que li interessi, aprofitar una classe no necessariament fantàstica, a nivell de recursos TIC. Hi ha coses tradicionals que s’han fet molt bé; lo nou és millor quan ho és.

- Si un recurs TIC, o en qualsevol altre registre fa falta només és necessita voluntat per aprendre’l. (Es poden considerar excepcions i casos particulars; Una persona de 63 que es jubila d’aquí dos anys no ha de fer tot l’esforç d’aprofundiment d’algun de 28, i això que el perjudicat sóc jo. Considero que la persona en qüestió ja ha fet els seus possibles esforços en un passat, com donar classes en català després d’haver estat ensenyat en castellà).

Com a idea final, vull expressar que s’ha d’utilitzar tot allò que et pot millorar la qualitat , que els natius digitals simplement tenen més eines sense ser persones diferents i que el que et fa més complert és la capacitat d’adaptar-te.

Jordi

DIGITAL NATIVES

DIGITAL NATIVES
Les noves tecnologies de la informació possibiliten tot un ventall de possibilitats d'oci. Una de les possibilitats que proporciona les TIC són les connexions socials. Es creen xarxes de comunicació entre localitats, ciutats, comunitat, països i, fins i tot, entre diferents continents que sense aquestes noves eines com el facebook, myspace, fotologs, no es podrien dur a terme.
Avui dia qualsevol grup social pot accedir a una gran quantitat d'informació a través de les diferents pàgines webs que podem trobar a Internet (i informació social, política, cultural, geogràfica, etc) com també, pàgines destinades a l'oci i l'entreteniment. El fet principal recau en l’ús que es fa d'aquesta eina tant potencial. Les TIC poden arribar a ser un gran recurs per la formació integral dels alumnes però per aconseguir-ho cal la formació tant dels alumnes com dels mestres/as. Sense aquesta consciencia col·lectiva crec que no podrem parlar de les TIC com un recurs imprescindible pel creixement social, cultural i integral dels nostres alumnes.
Sara Gargallo

DIGITAL NATIVES

Centrant-me en la qüestió “els joves d’ara són iguals als de fa algun temps enrere?”, penso que en gran part les diferències que es donen vénen a partir de les noves tecnologies que s’han anat oferint al llarg del temps.

Abans els nens jugaven i creixien al carrer, directament amb els seus iguals. Ara, aquest fet es continua donant (en alguns casos en menor mida), però es complementa també amb altres formes de comunicació com són els telèfons mòbils, messenger, el fotolog, el facebook,...

D’una manera o altre, el cas és que es comuniquin, i quan parlem de comunicació també parlem de temes que no són bàsicament culturals, ja que això és un fet necessari en els joves. Amb les noves tecnologies, aquesta comunicació creix en gran mesura, ja que els recursos presents a la xarxa, ofereixen un gran ventall de formes de relació i de diverses informacions.

Montse Morales de la Coba

Digital Natives

La primera sensació després de la primera sessió és que, tot i tenir 32 anys i considerar-me força formada en el camp informàtic, és que estic fora d'òrbita en molts temes referents a les noves tecnologies. Bé és cert que els nostres alumnes saben moltes més coses que nosaltres quan teníem la seva edat, però també és evident que la societat no és la mateixa. La nova generació de digital natives dominen abastament aquest tema, però, tot i creure en la vessant pedagògica i educativa d'aquest 'nou tipus d'ensenyament' penso que no s'ha d'oblidar la vessant humana d'aquesta.

És cert que la societat digital ha facilitat la comunicació entre la gent, només cal tenir un ordinador a les mans per a poder parlar a l'instant amb gent que viu a l'altre punta de món, poder compartir amb ells els teus coneixements pot ser molt enriquidor. Tot això aplicat a l'educació és un nou camp a descobrir amb els nostres alumnes, però sense caure en l'individualisme i potenciant els valors de la comunitat.

A nivell informatiu i periodístic l'accès a qualsevol web del món ajuda a ampliar coneixements i a conèixer la realitat del país, saber què està passant... (sovint, i sobretot en països on no hi ha gaire cultura democràtica, l'accès a la informació és molt difícil). El cas és que cal gestionar bé la quantitat d'informació a la que tenim accès, aprofitant-ne al màxim els coneixements que ens pot donar i compartir-la amb tota aquella gent que creiem que li pot interessar. En aquest sentit les xarxes de comunicació ens ho poden facilitar i com a formadors que som hem de facilitar als nostres alumnes a construir, conjuntament amb el grup classe, un grup social en el que tothom s'hi senti representat i pugui aportar comeixements, propostes, dubtes, emocions i sentiments.

Aïda Ventura

HOLA GENT DE CLASSE !!! Us proposem un joc.....

Benvinguts al blog més floral de la temporada......



Voleu saber per què el blog es diu Gessamí?



- Convidem a una Coca- Cola al grup que ho esbrini.

- Pista 1: Els components del grup es diuen Sara, Aïda, Jordi i Montse.

- Pista 2: L'edat mitja dels components del grup és 27,32 anys.



P.D. MOLTA SORT I A PASSAR LA SED.